5 museus d'escacs ocults que revelen la seva història
juny 28, 2026 · Peó Aïllat
Imagina caminar per un passadís silenciós on cada vitrina guarda no només peces de fusta tallada, sinó fragments de batalles intel·lectuals que van modelar imperis, revolucions i fins i tot la manera com avui entenem l'estratègia. Els museus dels escacs són aquests temples oblidats on el joc mil·lenari revela la seva dimensió més profunda: la de ser un mirall de la història humana. No obstant això, la majoria d'aquests espais romanen ocults, eclipsats per la fama dels grans tornejos o l'espectacularitat de les partides mediàtiques. Quins secrets tenen? Per què haurien d'estar a l'itinerari de tot amant del tauler? Aquest viatge et portarà a descobrir aquests racons on els escacs no són només un esport, sinó un llegat cultural que desafia el temps.
El Museu dels Escacs de l'Havana: on el joc és revolució
Al cor de l'Havana Vella, el Museu dels Escacs Capablanca és molt més que una col·lecció de peces antigues. Fundat a 1962, aquest espai va néixer com un símbol de la Revolució Cubana, que va veure als escacs una eina per democratitzar el coneixement i desafiar les elits intel·lectuals. Les seves parets guarden partides manuscrites de José Raúl Capablanca, el “Mozart dels escacs”, però també taulers tallats per presos polítics durant la dictadura de Batista, convertits en objectes de resistència. El fascinant aquí no són només els reis d'escacs artesanals de banús i ivori, sinó la manera com el joc s'entrellaça amb la identitat nacional. Cuba, un país amb prou feines 11 milions d'habitants, ha produït més grans mestres per càpita que qualsevol altra nació. Aquest museu explica per què: els escacs no és un luxe, sinó un dret.
La visita inclou una sala dedicada a la Escola Cubana d'Escacs, on s'exhibeixen manuals d'entrenament que combinen tàctica amb filosofia marxista. Un detall revelador: als anys 60, Fidel Castro va impulsar tornejos massius a places públiques, usant els escacs com a metàfora de la lluita de classes. Hoy, el museu rep turistes, però també nens de barris humils que participen en tallers gratuïts. Com assenyala un cartell a l'entrada: “Aquí no s'ensenya a guanyar, s'ensenya a pensar”.
El Museu dels Escacs de Moscou: el tauler de la Guerra Freda
Si l'Havana representa la resistència, el Museu Central d'Escacs de Moscou encarna el poder. Ubicat en un edifici neoclàssic a prop del Kremlin, aquest espai va ser durant dècades l'escenari on l'URSS exhibia la supremacia intel·lectual. Inaugurat a 1980, alberga més de 3,000 peces històriques, des de taulers medievals fins als jocs utilitzats en els duels entre Karpov i Kaspàrov, els enfrontaments del qual van transcendir l'esportiu per convertir-se en símbols de la Guerra Freda.
El que pocs saben és que aquest museu també va ser un centre d'espionatge. Durant els campionats mundials, agents de la KGB analitzaven les partides en temps real, buscant patrons que revelessin debilitats psicològiques dels rivals occidentals. Una vitrina mostra el tauler utilitzat al Match del Segle de 1970, on l'URSS va vèncer un equip de “resta del món” a Belgrad. El missatge era clar: els escacs era una extensió del poder geopolític. Hoy, el museu conserva aquesta aura de misteri, amb sales dedicades als secrets del domini soviètic, com els mètodes d'entrenament de Botvinnik o les partides arreglades per humiliar Fischer a 1972.
Una dada curiosa: a 2016, el museu va organitzar una exposició titulada “Escacs i propaganda”, on s'exhibien cartells soviètics que comparaven els jugadors amb herois de la pàtria. Un d'ells, de 1951, mostrava un pagès soviètic derrotant un capitalista obès, amb el lema: “El socialisme venç a 64 casillas”.
El Museu dels Escacs d'Amsterdam: fins que, rebel·lia i taulers maleïts
En un edifici del segle XVII al costat dels canals d´Amsterdam, el Centre Max Euwe rinde homenaje a Max Euwe, l'únic campió mundial d'escacs que també fou matemàtic. Però aquest museu és molt més que un tribut a Euwe: és un espai on els escacs es fusionen amb l'art contemporani i la contracultura. Una de les sales més impactants està dedicada als taulers maleïts, peces creades per artistes que desafien les regles del joc. Per exemple, el “Escacs de la Bogeria” de Salvador Dalí, on les peces són figures surrealistes que semblen fondre's, o el “Escacs de la Resistència” del col·lectiu holandès Provo, usat en protestes contra la guerra del Vietnam.
El museu també explora la relació entre els escacs i la música, amb una col·lecció de partitures de compositors com Prokofiev, qui va escriure obres inspirades en partides de Capablanca. Però la seva joia oculta és la sala dedicada al escacs de carrer, on s'exhibeixen taulers pintats a parets de barris marginals, convertits en símbols de resistència urbana. Com va dir Euwe: “Els escacs és un joc de reis, però també de poetes i rebels”.
El Museu dels Escacs de Nova Delhi: el llegat dels savis perses
En un racó del Museu Nacional de Nova Delhi, una sala modesta acull una de les col·leccions més antigues del món: el Sala Chaturanga, dedicat a l'antecessor indi dels escacs moderns. Aquí s'exhibeixen peces de terracota del segle VI, trobades en excavacions a la vall de l'Indus, que demostren que el joc ja es practicava a lÍndia molt abans darribar a Europa. El més fascinant és com aquest museu connecta els escacs amb la filosofia i l'espiritualitat. Una vitrina mostra un manuscrit del segle XII, escrit pel savi persa Al-Adli, on es descriuen les regles del xatranj (versió àrab del chaturanga) i es compara el tauler amb l'univers: “Les peces són els astres, i el jugador, Déu”.
El museu també explora la influència dels escacs a la cultura islàmica, amb taulers decorats amb cal·ligrafia àrab que inclouen versos de l'Alcorà. Un detall revelador: al segle IX, el califa Harún al-Rashid va enviar un joc d'escacs d'ivori i banús com a regal a l'emperador Carlemany, un gest que simbolitzava l?intercanvi cultural entre Orient i Occident. Hoy, el Sala Chaturanga és un recordatori que els escacs no són només un joc, sinó un pont entre civilitzacions. Com assenyala un cartell a l'entrada: “Aquí no s'hi exhibeixen peces, s'exhibeix la història de la humanitat”.
El Museu dels Escacs de Buenos Aires: el joc que va unir Borges i Perón
Al barri de San Telmo, el Museu dels Escacs Argentí ocupa una casa colonial on, segons la llegenda, Jorge Luis Borges jugava partides amb els amics. Però aquest museu també és un testimoni de com els escacs es van convertir en un símbol d'identitat nacional. Una de les sales més impactants està dedicada a la Escola Argentina d'Escacs, que als anys 40 y 50 va produir jugadors com Miguel Najdorf, qui va popularitzar la variant que porta el seu nom. El curiós és que el museu no amaga la relació dels escacs amb la política: una vitrina exhibeix cartes entre Najdorf i Juan Domingo Perón, on el president li demanava consells per fer servir el joc com a eina de propaganda.
Però el veritable tresor del museu és la seva col·lecció de escacs artístics, amb peces dissenyades per artistes com Xul Solar, qui va crear un tauler on les caselles representen constel·lacions. També hi ha una sala dedicada al escacs terapèutics, amb testimonis de pacients psiquiàtrics que van fer servir el joc per superar traumes. Com va dir Borges: “Els escacs són un joc infinit, com la literatura”. Aquest museu ho demostra.
En sortir d'aquests espais, queda clar que els museus dels escacs no són només per a jugadors. Són per als que busquen entendre com un joc de 64 caselles ha modelat guerres, revolucions, art i fins i tot la manera com pensem. La propera vegada que viatges, cerca aquests racons ocults. No només veuràs peces d'escacs, sinó fragments de la història humana, esperant ser descoberts. I recorda: a cada tauler, hi ha una lliçó que va més enllà de l'escac mat.
Els escacs, en la seva essència, és un diàleg silenciós entre el passat i el present. Aquests museus són les seves biblioteques, on cada peça explica una història i cada partida és un capítol d'un llibre que encara no s'acaba d'escriure. Visitar-los no és només un acte de curiositat, sinó de reconnexió amb una tradició que ha sobreviscut a imperis, guerres i revolucions. Com va dir Capablanca: “Els escacs són més que un joc; és una diversió intel·lectual que té una mica d'art i molt de ciència”. I aquests museus ho demostren, casella per casella.